Un bon grup de catalans hem anat a conéixer les valls d'Adyr-su i Adyl-su, a la regió de Kabardino Balkaria (Rússia).
Es tracta de dos ramals secondaris de la vall d'Azau de l'Elbrus, zona fronterera amb Geòrgia.
Primer dir que no es fàcil obtenir tots els permisos necessaris, cal una invitació personal, contractar una agència i un guia local, un visat tramitat amb 60 dies d'antelació i, per si fos poc, un permís especial fronterer per només acostar-se a la frontera georgiana.
A tot això afegir que al fons de cada vall hi ha controls militars fronterers que et controlen quan puges i quan baixes de la muntanya i a més a més no et deixen arribar en cap cas a la frontera, sempre t'has de quedar uns metres per sota. És a dir, que només ens deixaven arribar just sota els colls (uns 100 metres per sota) i evidentment no ens van deixar fer cap cim.
La base la vam situar a la vall d'Adyr-su, al refugi d'Ullutau a 2300 metres d'alçada. El que vam deduir que era un antic centre d'adoctrinament comunista per a nens, aquí en diem cases de colònies.
El dia 28 vam pujar el Garbashpass a 3600 metres d'alçada, amb un cimet a l'esquerra ben bonic i que evidentment no vam poder fer, són 1300 metres de desnivell des del refugi.
El dia 29 va ploure tot el dia.
El dia 30 vam fer dos colls; el Granovskogopass a 3800 metres, aquest fins dalt al ser totalment en territori rus, i el Mestiapass a 3600 metres. Aquest ja ens van obligar a quedar per sota tot i que el pic Mestia d'uns 4500 m. es veia ben esquiable fins el cim.
El dia 1 de maig després d'una nevadeta ens arribem al Chochetpass fent 1000 metres de desnivell.
El darrer dia, fent ús del permís especial de que disposem, fem el Gumachipass i el seu pic Nord (totalment rus) i baixem en travessa per la vall d'Adyl-su.
La zona tot i les limitacions polítiques val molt la pena.